Resultats de la cerca

Exhibí el seu físic inquietant als escenaris teatrals i en nombrosos films policíacs o spaghetti-westerns Realitzà els seus millors treballs amb Werner Herzog Aguirre, der Zorn Gottes 1972, Nosferatu 1978, Woyzeck 1979, Fitzcarraldo 1982 i Cobra Verde 1987

El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Fou arxiver de Càller i professor d’història del dret a la Universitat de Càller Dirigí el periòdic Giornale della Sardegna Publicà Manuale di Storia di Sardegna 1918, Il diritto publico della Sardegna nel medio evo 1925, Il Libro verde della città di Cagliari 1925 i Le origini del feudo sardo 1927

Jugà al CB Orillo Verde de Sabadell fins que desaparegué el 1961, quan disputava la Lliga Fou el millor anotador de la màxima competició estatal la temporada 1960-61 Posteriorment, jugà al Joventut de Badalona, el CN Canoe, el CP Castellar i l’UDR Pineda Internacional absolut, disputà 3 partits amb la selecció espanyola

Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga

Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta

Fou jugador del CB Mediterrani, el CB Metropolità i la UE Horta Fou entrenador del Joventut de Badalona 1953-55 i 1956-57, el Futbol Club Barcelona 1955-56 i el CB Orillo Verde de Sabadell 1957-60 Com a entrenador assolí cinc Campionats de Catalunya i dues Copes d’Espanya Collaborà com a professor amb l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana i de l’Obra Atlético Recreativa També feu d’articulista a El Correo Catalán