Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
La Carmagnole
Història
Cant revolucionari francès, compost i difós a París a partir del 1792.
El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella
cigne de coll negre
Ornitologia
Cigne d’1 m de llargada.
Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud
hemorràgia
Patologia humana
Sortida més o menys copiosa de sang fora dels vasos que la contenen a conseqüència d’un traumatisme o de trastorns de la coagulació.
Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi…
mongetera
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a les espècies del gènere Phaseolus altres que Phaseolus vulgaris
.
Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus
prova de Rose
Prova emprada per a comprovar si una taca vermella és de sang.
Hom en bull les raspadures en potassa càustica diluïda si es tracta de sang, el líquid resultant és de color verd en una capa prima i vermell en una capa més gruixuda
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
ceramials
Botànica
Ordre de florídies (algues vermelles), d’aparell vegetatiu format per cladomes uniaxials que neixen directament de l’espora, amb branques carpogonials quadricel·lulars, nascudes d’una cèl·lula pericèntrica, i amb cèl·lules auxiliars formades després de la fecundació.
Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria
cepòlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que comprèn individus amb el cos allargat i comprimit lateralment.
L’aleta dorsal és llarga i s’uneix amb la caudal, que se solda amb l’anal La boca és petita i proveïda de dents La família comprèn poques espècies, distribuïdes a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic A la Mediterrània viu una sola espècie, Cepola rubescens , coneguda amb els noms de pixota vermella , veta , flàmula , lligacama , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina