Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió infantil de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona 1966 El 1967 entrà a la Residència Joaquim Blume i fou quatre vegades campió absolut de Catalunya de 200 m papallona estiu del 1968 i del 1973, hivern del 1969 i del 1971 i recordista absolut 1969 També fou campió absolut d’Espanya de 200 m papallona 1969 i recordista juvenil Fou vint-i-vuit vegades internacional per Espanya, cinc de les quals en categoria absoluta Pel que fa al waterpolo, guanyà tres Campionats de Catalunya 1969, 1973, 1974, un d’Espanya 1973 i tres vegades la Lliga 1970,…

Jugà la major part de la seva carrera al Club d’Handbol Granollers Format a les categories inferiors del club, guanyà el Campionat d’Europa juvenil 1994 La temporada següent debutà amb el primer equip, en què jugà entre les temporades 1995-2008, amb un parèntesi de dos anys al Club Balonmano Cangas 2000-02 El 2008 fitxà per l’Ademar de Lleó, i posteriorment jugà amb el Benfica portuguès 2012-15, fins que es retirà per una lesió Guanyà dues Copes EHF amb el Granollers 1995, 1996 i una Copa Asobal amb el Lleó 2009 Ha jugat 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, 64 amb la selecciójúnior…

Competí a les files del Futbol Club Barcelona, fou cinc cops campió de Catalunya dels 200 m 1933, 1935, 1940, 1943, 1944 En els Campionats d’Espanya fou campió dels 200 m 1933, pujà al podi en quatre ocasions més, i també pujà al podi en la prova dels 100 m endues ocasions Guanyà sis cops el Campio-nat de Catalunya de relleus, quatre cops en 4 × 100 m i dos en 4 × 400 m Establí el rècord estatal de 4 × 100 m amb la selecció catalana 1935 i el rècord de Catalunya de 4 × 200 m a l’aire lliure 1940

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic