Resultats de la cerca

Membre del Centre Natació Mataró i especialitzada en la modalitat d’esquena Fou campiona de Catalunya en 50 m esquena en dues ocasions 2000, 2001 També obtingué victòries rellevants al Circuit Català de Natació i en proves provincials com els 100 m esquena del Trofeu Ciutat de Mataró 2002 En competicions per clubs, aconseguí l’ascens a la divisió d’honor els anys 2002 i 2007

El 1829 es graduà a l’Acadèmia Militar de West Point i inicià una carrera brillant es destacà especialment a la campanya de Mèxic 1846-48 Durant la guerra de Secessió 1861-65 fou general en cap de l’exèrcit sudista Malgrat obtenir victòries notables, a la batalla de Gettysburg 1863 s’iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació d’Appomattox

La primera edició es remunta al 25 de març de 1954 En l’edició inaugural, de 185 km, hi participaren 64 ciclistes Francesc Nandón fou el director de la cursa El guanyador fou Francesc Alomar i Federico Martín Bahamontes guanyà el gran premi de la muntanya L’any 1958 fou el darrer d’aquesta competició, les victòries foren per a Miquel Poblet 1956, Vicente Iturat 1957 i Miquel Chacón 1958

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya 1989 en quatre sense timoner També guanyà la Confrontació espanyola 1987, en embarcació de quatre amb timoner Disputà nombroses competicions internacionals i obtingué, entre altres victòries, el Trofeu del Pilar 1884, en quatre amb timoner, la regata de la Mercè de Barcelona 1986 i el Campionat francès de Vichy 1986, en embarcació de dos, amb R Nutz

Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà

Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys