Resultats de la cerca

Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg

Jugà amb el FC Barcelona 1907-11 Jugava de mig volant i disputà 78 partits Guanyà una Copa d’Espanya 1910, la primera en la història del club, tres Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Fou secretari de la junta directiva del club entre el novembre del 1908 i el desembre del 1909, amb Vicenç Reig de president

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW

Participà en diverses curses automobilístiques i, al volant d’un Maserati amb Joan Jover de copilot, aconseguí la tercera plaça al Gran Premi Penya Rhin 1946 al circuit de Pedralbes Els anys cinquanta practicà la motonàutica i fou campió d’Espanya de classe C1U 1958 Rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic 1983

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969

Generalment hom empra només tres flocs, el floc gros , el floc segon i el floc petit o menjavents Circumstancialment hom hissa el floc volant , en temps de bonança, i el floc de capa , d’unes reduïdes dimensions i molt resistent, en cas de mal temps en les regates, hom empra el veló o espinàquer Hom ha emprat, a vegades, focs quadrilaterals, que no s’han generalitzat

Mig volant esquerre, començà a destacar en la Unió Esportiva de Sants al començament de la dècada de 1940 Després jugà al València 1942-43 i l’Hèrcules 1943-45 fins que fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1945-48, amb el qual disputà 47 partits de Lliga Posteriorment jugà en el Sevilla 1948-51 i el Saragossa 1951-52 Formà part dues vegades de la selecció catalana

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925

Debutà en el Campionat del Món de rallis el 1989 amb un Lancia L’any següent entrà en l’equip Toyota, amb el qual es proclamà campió de rallis de Finlàndia el 1997 i el 1998 Fitxà per l’equip Peugeot el 1999, i el 2000 conquerí el títol de campió del món, que revalidà l’any 2002 al volant d’un Peugeot 206 WRC i amb el també finlandès Timo Rautianien de copilot