Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
ibn Wāǧib
Història
Alfaquí de València, membre de la puritana família dels Banū Wāǧib.
Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra ibn Ǧaḥḥāf, el qual substituí en el govern de la ciutat Restituït ibn Ǧaḥḥāf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'īn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per ibn Ǧaḥḥāf al rei de la taifa de Saragossa
Abū-l-‘Abbās ibn Rašīq
Història
Governador d’afers civils i col·lector d’imposts a Mallorca durant el regnat de Muǧāhid de Dénia.
Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intellectuals peninsulars i orientals ibn al-Labbāna, el sicilià ibn Ḥamḍīs i, especialment, ibn Ḥazm
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Càdalo en ésser elegit papa (1061-72) per l’emperadriu Agnès, enfront del papa legítim, Alexandre II.
S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
Guitard
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1010-53).
Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders, que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles hagué de recórrer sovint al tribunal comtal 1011, 1013, 1017
Guillem de Cerdanya
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1041-75), fill del comte Guifré II de Cerdanya.
El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell 1041 malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte de Cerdanya Ramon I, sobre l’Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer
Liuyong
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Escriví ts’en , poemes inspirats en melodies, molt coneguts i apreciats, tant per l’aristocràcia com pel poble Hi barrejava el llenguatge parlat popular amb refinaments estètics de primer ordre
Romà IV Diògenes
Història
Emperador d’Orient (1068-71).
Fill de Constantí Diògenes, esposà l’emperadriu Eudòxia, vídua de Constantí X Combaté els turcs fins a Mesopotàmia 1068-69 i envià una flota en ajut de Bari 1070, assetjada pels normands En una nova expedició contra els turcs, fou traït, a Armènia, per Andrònic Ducas i fet presoner Mentrestant, a Constantinoble, Miquel VII —que havia allunyat del tron Eudòxia— envià tropes contra ell, quan ja havia obtingut l’alliberament Vençut, hagué d’abdicar i fou cegat
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva vida
Sirāǧ al-Dawlà
Història
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears.
Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina