Resultats de la cerca
Es mostren 6585 resultats
Felip Dalmau de Rocabertí i de Castre-Pinós
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau II).
Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere
Joan Vinyau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, possiblement d’origen portuguès (potser el seu cognom Viñao fou catalanitzat), resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor J.Costilla.
El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524
Fritz Todt
Història
Enginyer i polític alemany.
Li fou encarregada 1933 l’organització dels transports i les fortificacions del Tercer Reich i creà l’Organisation Todt Aquesta entitat s’ocupà de la realització de la xarxa d’autopistes alemanyes 1933-38 i de l’edificació de la línia defensiva Siegfried 1937-40 Fou ministre d’armament i municions 1940 Mort ell, dirigí l’organització l’arquitecte ASpeer, que construí el Mur de l’Atlàntic
Filippo Terzi
Arquitectura
Arquitecte italià.
El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra
‘Anbasa ibn Suḥayn al-Kalbī
Història
Sisè valí de l’Àndalus (721-726), nomenat pel valí d’Ifrīqiya.
Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs
Josep Agramunt
Història
Cristianisme
Sacerdot i guerriller carlí, anomenat el Capellà de Flix.
Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Poeta.
Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968
,
José María González Ruiz
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic andalús.
Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Fruela II d’Astúries i Lleó
Història
Rei d’Astúries (910?-925) i Lleó (924-925).
Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina