Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell, ha format part de les seves expedicions als Andes bolivians 1995, al Nun 1997, al Manaslu 1999, que significà la primera ascensió catalana en aquest cim, al Gasherbrum II 2001 i al Dhaulagiri 2007, amb Roger Sellent També participà en els intents al Hidden Peak 2001 i al Kanchenjunga 2003

Guanyà la Copa Puerta del Hierro 1967, 1969 Fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1982-85

Fou president del Club de Golf Terramar, de Sitges 1960-72, del qual fou soci honorari 1959

Atleta del CA Martinenc, fou campió de Catalunya 1942 i subcampió d’Espanya 1943 dels 3000 m El 1942 accedí al primer lloc del rànquing espanyol d’aquesta mateixa prova El 1941 fou campió d’Espanya de cros per equips

Fou campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà-lleuger 1956 i campió d’Espanya de pes wèlter 1961 Integrà la selecció catalana de boxa i es retirà el 1966

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Membre del Club Natació Terrassa, fou medalla de bronze als Campionats d’Europa de seleccions en categoria júnior 1973 i aquell mateix any disputà 5 partits amb la selecció absoluta d’Espanya El 1974 passà al Club Natació Barcelona i fou campió de la Lliga de primera categoria 1975

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…