Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Frederic Trias i Planas
Pintura
Pintor.
Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856
Eduardo Soro Terol
Futbol
Porter de futbol.
S’incorporà al Gimnàstic de Tarragona 1944-49 procedent de la UDLG Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic, posterior Llevant En dues temporades aconseguí l’ascens de tercera a primera divisió, on debutà al setembre del 1947 i jugà 36 partits El 1949 marxà al Saragossa 1949-50 Ja retirat, entrenà nombrosos equips, entre els quals cal esmentar el Nàstic 1957-60
Electrometal·lúrgica de l’Ebre
Empresa constituïda a Barcelona el 1904 per a la producció d’energia elèctrica i la fabricació de carbur de calci.
Fabricà també carbonat de potassi i ferrosilici La central elèctrica estigué ubicada a Sástago i Menuza i la fàbrica de productes químics a la Zaida, poblacions totes elles de la província de Saragossa En la dècada dels noranta la part química passà a pertànyer al grup Cros, i la part elèctrica fou adquirida per FECSA, que el 1996 s’integrà a Endesa
El pintor Jaume Huguet
Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…
Juan Luis Irazusta Adarraga
Futbol
Porter de futbol.
La temporada 1967-68 ingressà a l’Atlètic Catalunya procedent de l’Hernani En fusionar-se els dos filials barcelonistes, Atlètic Catalunya i Comtal, i crear-se el Barcelona Atlètic passà a jugar en aquest equip la temporada 1970-71 En la següent campanya, 1971-72, el FC Barcelona el cedí al CE Sabadell, a primera divisió Posteriorment formà part del Saragossa durant onze temporades 1972-83
Adolfo Chaso González

Adolfo Chaso González
Federació Catalana de Voleibol
Voleibol
Jugador de voleibol.
Receptor iniciat l’any 2002 al Numancia Voley, també jugà al CV Guadalajara, al CV Elx i al CV Saragossa La temporada 2009-10 jugà al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb qui quedà tercer classificat a la Superlliga i fou semifinalista del play off pel títol Fou internacional amb la selecció espanyola i disputà la Lliga Europea 2005, 2006
Valero Serer Pascual
Futbol
Futbolista.
La temporada 1959-60 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, procedent del Saragossa, i restà al club fins a la de 1969-70, que jugà 328 partits i marcà 181 gols Acabà la carrera al Reus Deportiu Fou secretari tècnic del Gimnàstic 1973-74 i entrenà equips regionals com el Móra d’Ebre, el Falset, el Vila-seca i el Torreforta Fou directiu del Nàstic 1980-82
Andre Devalle Turner
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Base, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1996-98 procedent del Saragossa Amb la Penya guanyà la Copa del Rei 1997 i fou nomenat millor jugador de la competició Les dues temporades fou el líder de l’ACB en assistències, i en la primera també ho fou en recuperacions de pilota El 2005 jugà novament uns mesos amb l’equip badaloní per substituir el lesionat Elmer Bennett
Sant Miquel de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Segons la versió alaonesa, l’església de Sancti Michaelis de Gavase hauria estat consagrada l’any 1113, després de la incursió almoràvit, pel bisbe mossàrab Joan de Saragossa Les seves restes es localitzen vora el poble de Gavasa, al nord-est i a l’altra banda de la roca del castell Només són visibles alguns fragments de mur adossats al terraplè de la muntanya
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina