Resultats de la cerca
Es mostren 2724 resultats
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial Constitueix també delicte l’obstaculització…
antireflector
Física
Dit de la substància, en general un fluorur metàl·lic com el fluorur de magnesi, que, en dipositar-ne una capa molt fina (~0,1 μm) sobre la superfície d’una lent, disminueix la reflexió dels raigs incidents.
Els efectes desitjats són dos En primer lloc, un augment de la llum transmesa per la lent per tal d’obtenir una imatge més ben illuminada en segon lloc, una eliminació dels reflexs interns del sistema òptic per tal d’afavorir la claredat de la imatge Un recobriment antireflector és actiu només sobre un cert color Per tant, les diferents parts d’un sistema òptic han de tenir el tractament per a un determinat color, tot aconseguint que la imatge final sigui cromàticament correcta Modernament hom usa el tractament en multicapes, que eliminen els reflexos de diversos colors alhora
Teatre Taganka
Teatre
Teatre situat al barri obrer del mateix nom de Moscou, que fou creat el 1945 sota la direcció d’Aleksandr Plotinov.
Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de…
Pedro de Ribadeneyra
Literatura catalana
Nom que adoptà i amb què és conegut Pedro Ortiz de Cisneros, jesuïta i escriptor.
Actiu collaborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària Destacat biògraf d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez, conreà també la història eclesiàstica la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra , del 1588, gaudí d’una gran popularitat, la teoria política en confrontació amb Maquiavel, l’ascètica Tratado de la tribulación, 1589 i l’hagiografia Flos sanctorum o Libro de las vidas de los…
Ramon de Bianya
Escultura
Escultor.
Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami
Pomponio Nenna
Música
Compositor italià.
Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari
Alonso Spañon
Música
Teòric musical, de probable origen andalús.
Actiu al final del segle XV i principi del XVI, possiblement estigué vinculat a alguna església de la diòcesi de Còrdova Cap al 1504 publicà a Sevilla la seva contribució més important a la teoria musical de l’època, un tractat sobre el cant pla titulat Introducción muy útil e breve de canto llano És una obra breu i directa adreçada a la formació pràctica en la interpretació del cant pla, que també inclou alguns capítols dedicats a temes més especulatius i a aspectes relacionats amb la notació Al final del volum hi recull les entonacions i clàusules dels diversos modes
Mateo de Aranda
Música
Teòric castellà.
Estudià música amb Pedro Ciruelo a la Universitat d’Alcalá de Henares i amplià coneixements a Itàlia El 1528 és documentat com a mestre de capella a la catedral portuguesa d’Évora, on estigué actiu fins el 1544 Establert a Coïmbra els darrers anys de la seva vida, exercí de professor a la universitat d’aquesta ciutat Escriví dos tractats musicals que foren els primers impresos a Portugal, tot i que són escrits en castellà Tractado de canto llano 1533 i Tractado de canto mensurable 1535, que conté els primers exemples de polifonia editats a Portugal
Gaspar de Aguilar
Música
Teòric musical castellà.
Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L Fogliano, Marchetto…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina