Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
casuariformes

Casuariformes Emús
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
amplexiforme
Entomologia
Dit del sistema d’acoblament de les ales d’alguns lepidòpters (ropalòcers, satúrnids, lasiocàmpids, etc), caracteritzat per una dilatació o lòbul de l’ala posterior, que s’aplica contra l’ala anterior.
orenola
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 25 cm de llargada, de cos esvelt i pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d’ales, adaptades per a planar.
El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
tórtora domèstica

Tórtora domèstica
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 27 cm, que és semblant a la tórtora turca, però de color ocraci pàl·lid amb les puntes de les ales clares.
èumenes

Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països Catalans
colom migratori

Colom migratori
© Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, Department of Vertebrate Zoology, Division of Birds
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 40 cm de llargada, amb la cua imbricada, el plomatge de color blau pissarra al dors i a les ales, i gris vermellós al ventre.
Vivia a les regions septentrionals i nord-orientals dels EUA i, a la tardor, emigrava en esbarts de milers d’individus cap al sud, fins a Mèxic i al Carib Desaparegué a la fi del segle XIX a causa de la intensa caça
gamba roja
Ornitologia
Gamba que presenta les parts superiors amb marques grises i negres, les ales fosques amb les vores posteriors blanques, el dors i el carpó blancs i la cua amb franges blanques i negres.
El bec és vermellós, amb la punta negra, i les potes són d’un color ataronjat Habita a Europa i en una bona part d’Àsia, i és comuna als Països Catalans, on nia
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de Nova Zelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina