Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics, i l’Etnològic…

Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona,…

Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925 Fascinat pel titella de guant català putxinelli , el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari Fundà el grup Marionetes de Barcelona 1955-84 i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre 1973-90 Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette UNIMA i…

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid i a la Hochschule für Musik de Munic Ha estat director d’òpera de l’Escuela de Canto de Madrid 1977, titular de la Sinfónica de Asturias 1980-88 i principal director invitat de l’Orquesta Nacional de España 1987-89 Des del 1986 és director titular de la Sinfónica de Tenerife i des del 1992, director artístic de la Sinfónica de Galicia, orquestres amb les quals ha desenvolupat una important tasca dins el panorama musical espanyol Ha treballat amb destacats solistes com Alícia de Larrocha, Krystian Zimerman, Midori i Narciso Yepes i…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona 1951-54 El 1955 s’inicià amb el ballet La Rambla de Joan Tena i Joan Cumellas Féu decorats i figurins per al Théatre de l’Étoile de París 1956, per a la televisió francesa i cubana, per al Carnegie Hall de Nova York 1957, etc, a més de diverses realitzacions a Barcelona Fou director artístic de la companyia de Roberto Iglesias, amb la qual recorregué tot Amèrica 1960-62 cal destacar les seves actuacions als països caribenys amb remarcables coneixements de l’estètica popular, Mèxic i els EUA, on féu llargues estades Treballà després per…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca…

Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu , la seva…

Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris catalans a…