Resultats de la cerca

Des del 1595 ocupà els càrrecs de mestre de cor i organista al Magdalene College d’Oxford, on es graduà en música l’any 1596 Des del 1626 fins a la data de la seva mort fou professor de música pràctica a la Universitat d’Oxford S’han conservat algunes de les seves composicions, principalment anthems , alguns madrigals i consort songs , a més d’un cicle de madrigals amb el títol Joan, quoth John, when will it be Un dels seus madrigals fou publicat en la collecció The Triumphes of Oriana to 5 and 6 voices Londres 1601, editada per Thomas Morley

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat

Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a les guerres…

Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat  amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn, per Isabel-Helena Martí…

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

El 1950 ingressà a la Societat de Coloms Esportius de Can Vidalet, que presidí des del 1952 El 1954 fou nomenat inspector del Baix Llobregat Impulsà concursos especials, com el de Can Vidalet, el de Castelldefels o el concurs del Baix Llobregat, organitzat pel Club Esplugues i que més endavant s’estengueren arreu de l’Estat Participà en concursos d’àmbit estatal i internacional També ocupà càrrecs en els clubs d’Esplugues de Llobregat i de Sant Joan Despí Més endavant, exercí de relacions públiques de la Federació Catalana de Coloms Esportius i collaborà en la secció de columbicultura del…

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001

Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004