Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
Jordi Coll i Mut
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la…
Delegació Diocesana d’Esport
Esport general
Institució esportiva fundada el 1948 en el si de la Joventut d’Acció Catòlica.
Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les competicions…
Lluís Blanchar Ardèvol
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en diverses classes de vela lleugera com optimist o laser, en surf de vela i en creuer Entre el 1985 i el 1987 formà part de l’Equip Promeses Caixa de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També formà part de la selecció catalana de surf de vela de divisió II i de vela en classe laser Com a regatista de creuer guanyà un subcampionat d’Espanya i un Campionat de Catalunya 2010 a bord del Comet@ L’any 1995 assumí la direcció dels Centres Nàutics Esportius del CAR de Sant Cugat
Àngels Montolio Andreu
Tennis
Tennista.
Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997
Xavier Orrit Prat

Xavier Orrit Prat
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Patinatge
Patinador sobre rodes i entrenador de patinatge artístic.
Es proclamà campió d’Espanya de parelles cinc vegades 2001, 2003-06 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en la Copa d’Europa 2001 i assolí tres quartes posicions en el Campionat d’Europa 2003, 2005, 2006 Com a entrenador, treballà amb la selecció catalana 2007-10, fou seleccionador d’Andorra 2010, treballà al CAR de Sant Cugat 2010-12 i participà en el Campionat d’Europa 2011 amb la selecció espanyola També fou director esportiu de la secció de patinatge artístic del Club Hoquei Cadí la Seu i responsable tècnic dels centres de tecnificació esportiva i alt rendiment…
Universitat de Tarragona
Centre d’ensenyament superior creat a Tarragona el 1572 per iniciativa de l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, que donà vint mil lliures per a la construcció de l’edifici; aquest era compartit pel seminari conciliar, i fou derruït al final del segle XIX.
Encara que la institució universitària fou confirmada per Gregori XIII el 1574, no començà a funcionar fins el 1577, i fins el 1588 el rei no li concedí el privilegi de conferir graus acadèmics Hom hi ensenyava gramàtica, arts i teologia Suprimida per decret filipista el 1717, fou convertida en Estudi Literari, incorporat a la Universitat de Cervera el 1724 Aquesta nova institució fou clausurada el 1846 La represa d’estudis universitaris no tingué lloc fins el 1970, que fou inaugurada una delegació de la Universitat de Barcelona El 1991 els centres d’estudis agrupats sota el nom…
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Publicació anual de l’Institut d’Estudis Gironins que es començà a publicar el 1946, en castellà, fins el 1978, i des del 1979 s’edita en català.
És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…
Residència Màrius Torres
Esport general
Centre públic de tecnificació esportiva de Lleida.
Fou creat el 1992 i és un dels centres catalans reconeguts pel Consejo Superior de Deportes com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell, que els proporciona els serveis necessaris per a la cura de la salut, la millora del rendiment i la seva formació integral La seva activitat s’emmarca dins el programa d’alt rendiment esportiu de Catalunya ARC Entre els esports permanents hi ha l’atletisme i l’handbol femení Disposa de pista d’atletisme, camp de futbol i futbol 7 de gespa artificial, camp de vòlei platja i gimnàs També acull una residència per…
L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa
El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina