Resultats de la cerca

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

S’inicià en gimnàstica de competició a l’Associació Esportiva l’Eixample i l’any 2000 es traslladà al Club Muntanyenc Sant Cugat Formà part de la selecció catalana els anys 2002 i 2003 La temporada 2003-04 practicà el ballet i, poc després, s’interessà per la gimnàstica estètica, i s’entrenà al CE INEF de Barcelona Formà part de la selecció espanyola de gimnàstica estètica i participà en tots els Campionats del Món entre el 2004 i el 2010

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, s’especialitzà en proves d’estil lliure i de ràfting Participà en la Copa d’Europa d’estil lliure en K-1 Aconseguí la victòria a la Kayac Extrem Pallars Sobirà 2008 i fou tercer en la primera Copa d’Espanya d’estil lliure 2009 En ràfting, fou campió d’Espanya 2009 juntament amb Oriol Bosch, Albert Aixàs i Raimon Monterde, i disputà el Mundial 2009 Formà part del comitè de competició de la Copa Pirineus

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, competeix amb la Societat de Pescadors Esportius Roda de Ter Destacà en categories inferiors i assolí la categoria d’esportista d’alta competició l’any 1994 Com a sènior aconseguí l’or 1998 i l’argent 2000 individual en els Campionats d’Espanya, i en els Campionats d’Espanya de Clubs, l’or en dues ocasions 2002, 2005, l’argent 2006 i el bronze 2007 Participà en els Campionats del Món de clubs 2001, 2003, 2006

Davantera formada al Foment Deportiu Cassanenc, a disset anys marxà tres temporades al CP Vilanova i, posteriorment, fitxà pel Girona CH Fou internacional tant en categories inferiors com en l’àmbit absolut amb la selecció catalana i l’espanyola Amb Catalunya conquerí una Copa Amèrica 2011 i tres Campionats d’Espanya, i amb la selecció espanyola, un Campionat d’Europa 2009 En l’àmbit individual, fou escollida MVP de l’OK Stars 2011 Es retirà de la competició la temporada 2018-19

Començà a treballar a la marca catalana de bicicletes Peliser i posteriorment esdevingué director comercial de Casa Masferrer 1998, des d’on contribuí a la creació de la marca de bicicletes Massi Treballà amb el Club Ciclista Granollers i, a partir del 2004, al Club Ciclista Palou, que fundà i presidí Lligat a aquest club creà l’equip de competició de BTT Massi, per al qual fitxà especialistes de renom internacional, com Jean Christophe Peraud, medallista olímpic, i Margarita Fullana, campiona del món

S’inicià en la competició el 1994 a l’Associació de Pesca Esportiva de Sant Feliu de Guíxols i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou subcampió d’Espanya individual 2007 Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’or 2007, dues de plata 2006, 2009 i tres de bronze 2008, 2011, 2012 en l’àmbit estatal Disputà dos Campionats del Món amb la selecció espanyola i assolí una medalla de bronze per equips 2009

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món