Resultats de la cerca

Des del seu inici el seu objectiu principal ha estat fer música d’alt nivell i fer-la arribar a un públic al més ampli possible Anualment ofereix més de 250 concerts, repartits entre la temporada d’abonament a la seva seu del Symphony Hall -inaugurada l’any 1900-, els concerts a Tanglewood -la seu estival de l’orquestra-, el cicle al Carnegie Hall i les gires, tant nacionals com internacionals Entre els seus projectes destaquen els encàrrecs de noves obres a compositors contemporanis, els concerts per a joves i famílies i el suport al Tanglewood Music Center, una de les escoles més importants…

Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra  Albert Blancafort i l’organista  Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant, aquesta circumstància li…

El Congrés dels Diputats aprova l’anomenada quota basca , la quantitat de diners que fixa el sistema de finançament autonòmic diferenciat concert econòmic, pel qual ambdues parts acorden bilateralment l’aportació basca a la Hisenda estatal En aquesta ocasió la quota és la més favorable per al País Basc dels darrers anys 1300 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys, i el retorn de 1400 milions euros que el Govern espanyol deu a la comunitat autònoma Malgrat que les dues parts ho desmenteixen, es creu que l’aprovació facilitarà el suport de la formació basca als…

El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les danses de concert…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de la institució…

Procedent del teatre amateur , s’ha consolidat als escenaris europeus, conreant el que defineix com a “realisme paroxístic” Establert a París, és cofundador de la companyia La Grande Ritournelle, amb què realitzà les obres musicals Mingus, Cuernavaca 1991, Da capo 1992 i l’òpera Les Reprouvés 1997 Com a dramaturg és autor, entre d’altres, de Credo 1983, Le rodeur 1984, Sang et eau 1986, Sade, concert d’enfers 1989, Takiya Tokaya 1992, La plaie et le cocteau 1993, Diktat , un drama sobre la barbàrie genocida, Toujours l’orage 1997, Ils sont deux désormais sur cette terre immense…

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals…

Alternà els estudis de música amb els de medicina a la Universitat de Sant Petersburg, i posteriorment es perfeccionà amb N Rimskij-Korsakov al conservatori 1898-1902 Fou director i professor del Conservatori Imperial d’Odessa 1908-21 Establert a Varsòvia, impartí classes al conservatori de la ciutat, i del 1925 al 1927 fou director de l’Escola de Música Chopin El 1931 obtingué el Premi Estatal pel ballet Syrena 1927-28 La seva música incidí més en el camí traçat pel seu mestre Rimskij-Korsakov que no pas en el de les noves tendències Escriví cinc simfonies 1902-29, un altre ballet, Boruta…

Nen prodigi, cursà els estudis de piano a la seva ciutat natal amb L Rucinska i J Neswadba Els continuà al Conservatori de Viena amb J Dachs piano i F Krenn composició, i a Sant Petersburg, on es diplomà Posteriorment es perfeccionà al costat de F Liszt 1875, amb qui sortí a l’estranger, i obtingué èxits notoris com a virtuós del piano En alguns concerts utilitzà el piano Mangeot de doble teclat que havia inventat J Wieniawski La seva obra se centrà òbviament en el piano, per al qual compongué poloneses, masurques, valsos, fantasies, el famós recull Les roses et les épines , opus 13 1883, i…

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor honorari, de la…