Resultats de la cerca
Es mostren 7165 resultats
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Santa Margarida de Cabagès

Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència segles XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975
Pertusa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al Somontano.
La vila, d’origen romà, és a l’esquerra de l’Alcanadre, centrada en la collegiata de Santa María, que conserva una cripta del s XII i el campanar, exempt, del s XVI obra de Juan de Herrera Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1956 Fou el centre de la baronia de Pertusa
Nordlingen
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya.
Hi ha indústries tèxtils i de construcció de maquinària És una antiga població imperial que conserva fortificacions dels s XIV i XVI Durant la guerra dels Trenta Anys els suecs hi foren derrotats pels imperials 1634 El 1645 el general bavarès baró Franz von Mercy sucumbí davant els exèrcits francesos de Condé i Turenne
Arcueil
Municipi del departament de Val-de-Marne, situat a l’àrea suburbana del S de París, França, a les vores del riu Bièvre.
Té indústria d’aparells de ràdio i televisió, recanvis d’automòbils, instruments de precisió, quirúrgics, mobles metàllics i productes alimentaris A les proximitats hi ha les restes d’un aqüeducte romà, del qual deriva el nom de la ciutat Arcus Juliani Conserva l’església de Sant Dionís s XIII És un nucli residencial obrer
la Clusa d’Amunt
la Clusa d’Amunt L’església de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
Kaposvár
Ciutat
Capital del megye de Somogy, Hongria.
Situada als turons que voregen l’alta vall del riu Kapos, constitueix el principal mercat del comtat La indústria comprèn la producció de manufactures tèxtils, materials per a la construcció, maquinària agrícola i refineria de sucre És situada a la línia fèrria de Budapest a Zagreb i Rijeka Croàcia Conserva les ruïnes d’un castell
Gonder
Ciutat
Capital de la regió homònima, Etiòpia.
Inicià el desenvolupament en esdevenir capital, al s XVII Fou saquejada en el decurs de freqüents guerres civils, i en traslladar Teodor II la capitalitat a Magdala perdé la seva esplendor, bé que conservà alguns monuments importants, com el palau de Massih Seged, el castell de Fasiladas i diverses esglésies, dels ss XVII i XVIII
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina