Resultats de la cerca

Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud

Treballà a Karlsruhe, on el duc Leopold de Baden el nomenà pintor de cambra Des del 1834 fins a la caiguda del Segon Imperi s’estigué a París, on es convertí en el retratista de moda de la cort francesa treballà per a Lluís Felip i per a Napoleó III i l’emperadriu Eugènia L’emperadriu amb les seves dames d’honor Musée de Compiègne

Deixeble de GTartini, anà a Alemanya i fou primer violinista de l’orquestra de la cort de Württemberg, a Stuttgart 1763-65 més tard fou mestre de la capella gran-ducal de Florència Figurà entre els primers violinistes del seu temps Mozart restà admirat en sentir-lo i escriví diversos concerts i sonates per a violí, música de cambra i obres per a flauta

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I

Nomenada 1701 cambrera major de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, primera esposa de Felip V d’Espanya, fou la principal representant del partit francès a la cort espanyola Després dels tractats d’Utrecht-Rastadt 1713-14 la seva influència restà debilitada, especialment en morir la reina Desterrada per la nova muller del rei, Isabel de Parma, el 1716 deixà les activitats polítiques i es retirà a Roma

L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam  de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta

Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Després d’un curt aprenentatge al costat del seu pare i de FSolimena, s’establí a Dresden, on gaudí d’una gran fama i rebé un gran nombre d’encàrrecs, principalment retrats, quadres d’altar i murals Més endavant es traslladà a Peterburg, on es convertí en el pintor de la cort de Caterina II, i fou professor de l’acadèmia d’aquella ciutat 1762