Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Falquet de Romans
Literatura
Trobador provençal.
Atestat entre els anys 1215 i 1233, la seva activitat professional es manifestà a les corts italianes de Bonifaci de Monferrato i d’Otó del Carretto i a la provençal de Blacatz Fou un trobador elegant i correcte, del qual són conservades quinze poesies, de gèneres diversos, la millor de les quals és una alba religiosa Vers Dieus, el vostre nom e de Sancta Maria , atribuïda de vegades a Folquet de Marselha
Manuel Benedito i Calzada
Història
Advocat i polític.
Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia
Magí Lladós i Rius
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques
Laura Fàbrega Penina
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià a La Salle Bonanova i completà la seva formació al CE Universitari Fitxà pel Femení Sant Adrià 2005-08 –amb el qual disputà la Lliga Femenina 2– el CBF Cerdanyola 2008-09, el CBF Sarrià 2009-11 i el Joventut les Corts 2011-12 Amb la selecció espanyola, aconseguí dues medalles de plata en el Campionat d’Europa júnior 2004, 2005 i es proclamà campiona d’Europa sub-20 2007
Juan Pardo de Tavera
Cristianisme
Prelat i diplomàtic castellà.
Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V
pau de Zanjón
Història
Tractat signat el 10 de febrer de 1878 a Zanjón (Camagüey, Cuba) entre els insurrectes cubans i el capità general de Cuba, Martínez de Campos.
La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa
Jaume Simó i Bofarull
Història
Polític.
Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939
Pablo de Alzola
Economia
Economista i enginyer de camins basc.
Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905
Ignasi Girona i Vilanova

Ignasi Girona i Vilanova
© Fototeca.cat
Enginyer.
Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles
Josep Gener i Solanes
Economia
Polític i economista.
D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina