Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
requeriment
Història
Document que hom llegia als indígenes de les colònies americanes de la corona de Castella pel qual eren intimats a acceptar el nou sobirà i a professar el cristianisme.
béns propis
Història
Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics ( béns comunals
).
mestre d’Albatàrrec
Pintura
Nom amb què fou designat un suposat pintor del s XV fins que documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume Ferrer I
.
convent jurídic
Història
En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat, que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
camena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia romana, cadascuna de les nimfes de les fonts, identificades aviat amb les muses gregues; les camenes eren adorades en un bosc prop de la porta Capena.
Asclepíees
Història
Festes que en honor d’ Asclepi
eren celebrades a diverses ciutats gregues, especialment a Epidaure i a Cos, i també a Atenes, en connexió amb els misteris d’Eleusis.
carta partida per ABC
Diplomàtica i altres branques
Document escrit per duplicat; entre els dos originals eren posades les lletres ABC (o d’altres) espaiades; retallat el document, n’autenticaven el contingut en confrontar els dos originals.
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
filador | filadora
Indústria tèxtil
Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil.
Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats