Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
Stephen Timoshenko
Enginyer mecànic ucraïnès naturalitzat nord-americà.
A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat…
Fondarella

Vista general del poble de Fondarella (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins el 1988 és situat a prop de Mollerussa, dins el seu àmbit d’influència Limita amb els municipis del Palau d’Anglesola N, Mollerussa E, Sidamon W i Torregrossa SW i és regat per la Séquia Tercera, a llevant, i pel Canal Auxiliar, a ponent, del canal d’Urgell El poble de Fondarella és l’únic nucli de població del municipi La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent, una mica més al N és seguida parallelament pel traçat d’autovia, de Lleida a Cervera Entre les dues transcorre, també parallela, la línia del…
Colera

Vista de Colera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…
el Puig Barutell
Llogaret
Llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig
la Melusa
Caseria
Caseria del municipi de Tamarit de Llitera, al sector S del terme, prop del Torricó, al voltant de l’estació del ferrocarril de Lleida a Saragossa.
l’Estació
Barri
Barri del municipi de la Granada (Alt Penedès), situat 1 km al SE del poble, a redós de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona.
el Raval de la Indústria
Barri
Barri del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), al NW del nucli urbà, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i el Llobregat.
andana de càrrega
Transports
Andana que a les estacions de ferrocarril, agències de transport, seccions d’aprovisionament i d’expedició de fàbriques, etc, facilita la càrrega i descàrrega de mercaderies.
L’articulació territorial
Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina