Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
batalla de Malta
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de l’illa de Malta, el 3 de maig de 1283, entre la flota catalana, comandada per Roger de Lloria, i l’estol al servei de Carles I de Nàpols, que acabava d’arribar amb la intenció d’assegurar el domini angeví a l’illa.
La victòria catalana fou completa, i representà la submissió de Malta llevat del castell, que resistí un quant temps i de l’illa veïna de Gozzo a la corona catalanoaragonesa
Salamina
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al golf Sarònic, davant el port del Pireu, al nomós de l’Àtica.
Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs,…
Conakry
Ciutat
Capital de la República de Guinea i de la regió homònima, a l’illa de Tumbo.
Les àrees suburbanes s’han estès per la península de Kalum, unida a l’illa per un dic L’augment de població ha estat molt important per raó de de les importants funcions que concentra la ciutat administrativa, comercial i industrial, motivades per la capitalitat i pel port natural, des d’on són exportats productes del país cautxú, cafè, mandioca, bananes i fusta La indústria és en ple desenvolupament, especialment la derivada de la fusta, la de construccions metàlliques i les alimentàries Centre d’ensenyament superior Cap del ferrocarril que va a Kankan 609 km, i aeroport internacional
Salso
Riu
Riu de Sicília, el més llarg de l’illa (111 km), que en l’antiguitat constituí la frontera entre la Sicília cartaginesa i la grega.
Neix als monts Madonie i desguassa a la mar de Sicília, al S de l’illa, a l’E de Licata
Barbuda
Illa
Illa de les Petites Antilles (illes Leward), a l’estat d’Antigua i Barbuda.
Formada per calcàries en part carstificades, les regions septentrional, occidental i meridional són planes i sorrenques En una gran part és envoltada d’esculls corallins El bosc hi és escàs La població és formada per negres de religió protestant, que parlen un crioll anglès Els recursos econòmics principals són el turisme, l’agricultura canya de sucre, cotó, tabac, fruita tropical, la producció de carbó vegetal i la pesca L’única població important és Codrington 900 h est 2000 L’illa fou una propietat privada fins el 1872, que passà a ésser-ho de …
Lipari

Lipari
Diego Sideburns (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa, la més gran de les Eòlies, a la mar Tirrena, situada entre les de Vulcano i Salina, al NE de Sicília.
L’illa dóna nom també al mateix arxipèlag, la població del qual es concentra a la ciutat de Lipari Hi ha indústria basada en l’extracció de la pedra Les excavacions de l’acròpolis de la ciutat han revelat un ric emplaçament humà que remunta al Neolític
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava…
Gotō
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó, a tocar de la costa oest de l’illa de Kyūshū, format per cinc grans illes rocalloses i per d’altres de més petites, davant Nagasaki.
Fukue n'és l’illa més gran
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’…
Fehmarn
Illa
Illa d’Alemanya, a la mar Bàltica, entre el golf de Kiel i el de Mecklenburg, compresa en el land de Slesvig-Holstein.
L’estret de Femern, al nord, la separa de l’illa danesa de Lolland, i el de Fehmarn, de 1 500 m d’amplada, al sud, del continent És plana i ben conreada cereals i farratge hi ha ramaderia La població principal és Burg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina