Resultats de la cerca

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

És conegut sobretot com a novellista Le baiser du lépreux 1922, Génitrix 1923, Thérèse Desqueyroux 1927, Le noeud de vipères 1932, Le mystère Frontenac 1933, La pharisienne 1941 Le désert de l’amour 1949 premi de l’Académie Française, L’Agneau 1954, Un adolescent d’autrefois 1969, etc, en les quals és recurrent el tema del conflicte entre els preceptes evangèlics i la propensió envers un cert idealisme dels protagonistes, d’una banda, i l’entorn familiar i social d’aquests, caracteritzat per la mesquinesa, la cobdícia i la manca d’escrúpols…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…

Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94% L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 25% El 14 de maig, Macron és investit president i, el…

FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le…

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona 1955-77, fundador i director 1958-77 de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques 1970-75 i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle l’Époque des Lumières 1953, Les XVIe et XVIIe siècles 1954, L’assassinat d’Henri IV Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue 1964, Fureurs paysannes 1967, La plume, la faucille et le…

Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou…

Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-…

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’…

De tendència no figurativa, les seves pintures mostren l’organització de signes en moviment, sobretot de color negre, amb un ritme nerviós i un cert barroquisme Els fons dels quadres acostumen a ésser monocroms i lluents També féu decoracions de ballets Erik XIV , de Strindberg i illustracions per a llibres Le Mur , de JPSartre, i Le bestiaire , de GApollinaire