Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
becut
becut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 53 a 59 cm, amb el bec molt llarg i encorbat cap avall, de plomatge bru al damunt i blanc al dessota, i de vol molt potent.
Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls
Enciclopèdia Catalunya
Portada de La Plana de Vic, de la sèrie d’Enciclopèdia Catalunya
© Fototeca.cat
Llibre
Geografia
Sèrie de manuals per a l’estudi dels Països Catalans iniciada el 1926 per Editorial Barcino.
Dedicada preferentment a ciutats i comarques, incloïa també temes d’història, economia, marina, escultura i folklore El primer títol publicat fou L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental , de Lluís Nicolau i d’Olwer Interrompuda el 1936, fou represa el 1949, però al cap d’uns quants anys deixaren de publicar-se’n títols
Henry Maitland Wilson
Història
Militar
Militar britànic.
Lluità a la guerra dels bòers i a la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial lluità al N d’Àfrica contra els italians, dirigí l’evacuació britànica de Grècia, i combaté a Síria contra les tropes franceses de Vichy Nomenat comandant suprem interaliat de la Mediterrània, dirigí el desembarcament aliat a Provença 1944
René de Litardière
Botànica
Botànic francès.
Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca
Àngelos Terzakis
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg grec.
Com a novellista tracta sovint del tema de la impossibilitat d’un alliberament social Destaquen La ciutat de color lila 1937, Sense Déu 1951, Vida mística 1957 Les seves obres teatrals tenen un caràcter històric Emperador Miquel 1936, La creu i l’espasa 1943, Nits a la Mediterrània 1958, Tomàs, el de dues ànimes 1962
Joan Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i…
orella de mar

orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
mussola

Mussola
wendywiles (CC BY-NC 4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids, d’uns 2 m de llargada màxima, de pell llisa i amb els denticles dèrmics molt petits.
La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània
palomida
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot atènyer 180 cm i té el cos allargat, oval i molt comprimit, la boca molt marcada, que ultrapassa l’ull, i és de color blau verdós amb el llom brunenc.
La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada
porc espí

Porc espí adult
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels histrícids, de cos rabassut i de color fosc, amb una ratlla blanca sota el coll i sobre els costats.
Presenta llargues espines, utilitzades per a l’atac i la defensa És de costums nocturns i s’alimenta d’arrels, sobretot de plantes herbàcies La gestació dura de tres a quatre mesos i en neixen de dues a quatre cries, a la darreria de la primavera o al començament de l’estiu És comú a tota l’àrea mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina