Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta
© Evert Odekerken
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès.
Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…
Nomenament del nou arquebisbe de Tarragona
El papa Francesc nomena nou arquebisbe de Tarragona el capellà i antic degà de la Facultat de Teologia de Catalunya Joan Planellas Planellas substitueix Jaume Pujol, que, conforme al codi de dret canònic, va presentar al febrer la renúncia en complir els 75 anys El nomenament aixeca crítiques des de sectors conservadors i espanyolistes, inclosos els eclesiàstics
Pulquèria
Història
Emperadriu d’Orient (450-453).
Primogènita d’Arcadi, governà com a regent 414-416 del seu germà Teodosi II, a la mort del qual compartí el poder amb el senador Marcià, amb qui es casà De vida ascètica, contribuí amb el papa Lleó I al triomf de l’ortodòxia calcedoniana concili de Calcedònia La seva festa se celebra el 10 de setembre
Margarida d’Àustria

Margarida d'Àustria (1605), per Juan Pantoja da la Cruz
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal.
Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca
Joan Llopis
Cristianisme
Cardenal.
Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua
Novacià
Cristianisme
Teòleg romà.
Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola
Música
Festival de música especialitzat en interpretació historicista.
És organitzat per l’Institut Valencià de la Música, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de Peníscola i compta amb la collaboració de la Fundació Caixa Castelló La seva primera edició tingué lloc el 1996, i des de llavors se celebra anualment al pati d’armes del castell del Papa Luna de Peníscola
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Robert II de França
Història
Rei de França (996-1031).
Fill i successor d’Hug I Educat per Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II Per motius polítics es casà amb diferents dones, que rebutjà, per la qual cosa fou excomunicat Fomentà la treva de Déu, s’enfrontà amb la noblesa feudal i recuperà els comtats de Dreux 1015 i de Melun 1016 i el ducat de Borgonya 1016
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina