Resultats de la cerca

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barcelona Atlètic 1984-87 amb aparicions esporàdiques al primer equip, com en la Copa de la Lliga guanyada l’any 1986 Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, amb el qual debutà a primera divisió el 1987 i disputà 30 partits en la categoria Després, anà a la Unió Esportiva Figueres 1988-89, el Burgos 1989-91, la Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92 i el Futbol Club Santboià, on es retirà

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Destacà com a defensa lateral amb projecció atacant a la Unió Esportiva Figueres 1970-78 Fitxà pel València 1978-81 i debutà a primera divisió el 1978, en què jugà en 18 partits Guanyà la Copa del Rei 1979 i la Recopa d’Europa 1980 Fou cedit al Castelló a la meitat de la temporada 1980-81, amb el qual aconseguí l’ascens a primera Després retornà al Figueres 1981-86, jugà una temporada cedit al Banyoles, i es retirà al Roses, l’any 1987

Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i ball llatí 1999, 2000 amb la seva parella, Josep Roca Es retirà de la competició l’any 2002 i, des d’aleshores, s’ha dedicat a formar ballarins a la seva escola de Molins de Rei i directors tècnics de ball esportiu a l’escola Ball Vallès de Terrassa Fundà el Festival de les Estrelles, juntament amb J Roca, que se celebra cada any a l’Ametlla de Mar i combina concursos i espectacles de ball

A divuit anys fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i la temporada següent fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1973-74 Després jugà, sempre a la màxima categoria, en l’Hoquei Club Sentmenat 1975-79, el Club Esportiu Noia 1979-81 i el Cerdanyola Club d’Hoquei 1981-90, en el qual es retirà Amb el Noia fou subcampió de Lliga 1981 i amb el Cerdanyola, de la Copa de la CERS 1985

Estudià al Conservatori de Santa Cecília de Roma Fou deixeble de BMolinari-Pradelli en els estudis de direcció i arribà a ésser un dels principals directors del Teatro alla Scala, de Milà 1953-56 Fou director de l’Orquestra Simfònica de la RAI a Milà 1945-52, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1955-58 i 1968-73, de l’Orquestra Simfònica de Viena 1973 i 1976 i de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1978-84, entre d’altres Es retirà definitivament el 1998

Fou el primer corredor europeu que guanyà els 100 m llisos i els 200 m llisos en uns mateixos Jocs Olímpics Munic 1972 amb uns temps de 10'14 i 20’, respectivament Atleta molt tècnic, es formà en el centre estatal d’entrenament de Kíev Assolí el títol continental júnior i el rècord d’Europa dels 100 m en 10’ i dels 200 m en 20’ A Munic conquerí també la medalla d’argent dels relleus 4 x 100 m 38'50 Es retirà el 1978

Excellent retratista retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona, féu el bust de Vicenç Rodés per a la façana d’aquest museu Seguidor dels germans Oslé, plasmà com ells la vida del poble la seva obra En romeria 1907, Museu d’Art Modern de Barcelona fou premiada pel bisbe Torras i Bages Es retirà el 1918 Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat Eivissenca , plaça d’Eivissa, Barcelona

Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Les seves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià les seves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià

El 1807 ingressà a l’Escuela de Artillería, de Segòvia Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal Pres, fou dut a França 1812, però pogué fugir a Londres Ascendit a coronel 1815, fou governador del castell de Roses 1832-39 i lluità contra els carlins Fou també governador d’Eivissa 1839-40 i cap del quarter general de l’exèrcit de Catalunya Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general 1843 El 1857 es retirà a Mallorca