Resultats de la cerca
Es mostren 5104 resultats
Ambròs Teodosi Macrobi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i gramàtic llatí.
És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
Pradell de Sió
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef
Sant Jaume de Montagut

Vista aèria de l'església de Sant Jaume de Montagut
© Fototeca.cat -EECG
Església
Església del municipi de Querol (Alt Camp).
Construïda al segle XIV en estil gòtic català, és de planta rectangular i consta d'una sola nau de dos trams i set capelles que formen l'absis És coberta amb volta de creueria La façana nord té grans contraforts, i la façana sud, dos campanars d'espadanya L'any 2013 la Generalitat de Catalunya declarà Sant Jaume de Montagut bé cultural d'interès nacional
R’azan’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial, a la desembocadura del Trubeš a l’Oka, és una ciutat industrial indústries alimentàries i de la construcció Té quatre instituts superiors i set escoles tècniques Fundada a la primeria del s XIII, substituí l’antiga ciutat s XI, destruïda pels mongols 1237 Fou ducat independent de Moscou fins el 1521 Conserva les esglésies de la Dormició de Maria s XIV i de l’Arcàngel s XV
vint
El nombre vint, 20.
Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són vint-i-un, vint-i-una , 21 vint-i-dos, vint-i-dues , 22 vint-i-tres , 23 vint-i-quatre , 24 vint-i-cinc , 25 vint-i-sis , 26 vint-i-set , 27 vint-i-vuit , 28 vint-i-nou , 29 Els mateixos usats com a substantiu són vint-i-un vint-i-dos vint-i-tres etc
Giraut d’Espanha
Música
Trobador llenguadocià.
Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música
canastra
Jocs
Joc de cartes, originari de l’Uruguai.
Hom hi juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers 4 jòquers i 8 dosos Hi poden prendre part fins a sis jugadors El joc consisteix a prendre, a cada volta, una carta de la pila i deixar-ne una de les pròpies, per tal d’arribar a fer combinacions mínimes de tres cartes d’igual valor, i intentar d’aconseguir una combinació de set cartes del mateix valor canastra
Josep Maria Rabassa Basora
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81
Criterium Torneo de Primavera
Atletisme
Competició d’atletisme en pista entre clubs que es disputà entre el 1944 i el 1948.
Fou el punt de partida del Campionat de Catalunya per equips a partir del 1949 El torneig es creà perquè els atletes tinguessin competicions durant la primavera i no es dediquessin a altres esports En la primera edició hi participaren sis equips, en la segona, set, en la tercera, setze, i en l’última, dotze El FC Barcelona guanyà les tres primeres edicions i el RCD Espanyol, l’última
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina