Resultats de la cerca

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la versió…

Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels…

Estudià cant a Estocolm, on debutà el 1955 com a Papageno La flauta màgica Romangué amb la Reial Òpera de la capital sueca fins el 1967 i, parallelament, es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, al Festival de Glyndebourne i a la Deutsche Oper de Berlín El 1971 cantà al Festival de Bayreuth i dos anys més tard debutà al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto Destacà en el repertori líric de WA Mozart, G Verdi, PI Cajkovskij, R Strauss i G Puccini, entre d’altres, i realitzà diversos enregistraments fonogràfics El 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de…

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zúric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en…

Estudià música i cant al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de la Haia El 1978 cantà Hippolyte et Aricie JPh Rameau, amb direcció de JC Malgoire, al Covent Garden de Londres i a Versalles S’ha especialitzat en òpera barroca i en autors com C Monteverdi, GF Händel o JPh Rameau El 1984 actuà al Festival de Göttingen en la versió escenificada de Solomon GF Händel i el 1992 participà en les funcions d' Alcina a Halle També ha cantat òperes d’autors com WA Mozart Idomeneo, re di Creta , Les noces de Fígaro , ChW Gluck Orfeo ed Euridice o G Rossini La Cenerentola…

Debutà a Munic amb l’òpera La bohème el 1913, i de seguida hi interpretà el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica , després d’haver estat escoltada per Bruno Walter en una audició Restà a Munic fins el 1925, on cantà gran part del repertori per a soprano de coloratura i es destacà, especialment, en obres de WA Mozart i R Strauss, que en lloà la seva versió de Zerbinetta Ariadne auf Naxos , ’Ariadna a Naxos' Debutà al Covent Garden el 1924, i entre el 1925 i el 1932 cantà sota les ordres de B Walter a Berlín Es casà amb el tenor Karl Erb, amb el qual sovint formà parella…

Estudià música a Atenes i a partir del 1966 amplià la seva formació amb I Markevitc, primer a Madrid i després a Montecarlo També treballà amb N Boulanger 1967-69 a París El 1970 dirigí el seu primer concert amb l’Orquestra de Montecarlo A partir del 1971 fou convidat assíduament a dirigir concerts de l’Associació de Grans Concerts de la Sorbona París, amb una especial dedicació a la música del segle XX El 1976 guanyà el premi de direcció en el Concurs Marinuzzi de San Remo El mateix any dirigí la versió integral de L’Orestie , de D Milhaud El 1984 fou nomenat director musical…

S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a compositor,…

Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el nucli del poema,…