Resultats de la cerca
Es mostren 1669 resultats
inestabilitat baroclina
Geografia
Pertorbació del camp vertical de velocitat deguda a les variacions horitzontals del camp de densitat, que, al mateix temps, depèn dels canvis de la temperatura i de la salinitat.
És un dels principals mecanismes de generació de ciclons i anticiclons, tant a l’atmosfera com a l’oceà, mitjançant la conversió d’energia potencial en energia cinètica
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
lluneta
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Volta en forma de mitja lluna formada per un arc vertical i la seva intersecció amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura per a fer claror.
muntacàrregues
Tecnologia
Aparell per al transport de pesos en sentit vertical ascendent i descendent, mitjançant una plataforma, una cabina, una gàbia, etc, que corre amunt i avall, encaixada en dues guies.
Bé que la seva constitució és essencialment la mateixa que la d’un ascensor, cal esmentar algunes diferències existents entre ells, com ara la supressió dels mecanismes destinats a augmentar la comoditat dels passatgers, una estructura més simple sovint la cabina o la gàbia no té portes o bé consisteix en una simple plataforma i generalment adaptada a una funció específica com el cas de les plataformes basculadores, etc La majoria dels muntacàrregues són moguts per un motor elèctric, però en alguns casos hom recorre a la tracció manual per a càrregues petites o a la hidràulica quan cal evitar…
clinòstat
Biologia
Botànica
Aparell que consta essencialment d’un disc vertical amb un lent moviment giratori, sobre el qual hom pot fixar plàntules per tal d’estudiar-ne les respostes geotròpiques ( geotropisme
).
pòrtic de senyalització
Construcció i obres públiques
Transports
Pòrtic fixat a banda i banda d’una calçada, en el qual hom col·loca la senyalització vertical del trànsit, que pot ésser llegida directament sobre cadascun dels carrils afectats.
xemeneia
Xemeneies enrajolades del Palau Güell de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…
brollador
En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua; sortidor.
deflector
Transports
Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l’entrada de més o menys aire, segons la seva orientació.
balística
Militar
Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.
Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina