Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
dità
Botànica
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques reunides en espigues terminals propi de les Filipines; l’escorça, rica en un alcaloide (ditaïna), és emprada com a febrífug.
tampó
Tecnologia
Dispositiu semblant a un tampó petit que forma part de diversos instruments, com les numeradores, els numeradors i alguns datadors, i que mulla automàticament el número, la data, etc, que hom vol estampar.
córrer
Història del dret
Recórrer els carrers d’una població (córrer la vila) o la coberta d’una nau (córrer la nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig d’algun delicte.
cilindre
Música
Rodet de fusta o de metall, fornit generalment de puntes o de pues, que forma part d’alguns instruments mecànics, com el carilló automàtic, la capsa de música, el piano de maneta, etc.
burjador
Oficis manuals
Eina que consisteix en un pal a l’extrem del qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador.
caixa general de dipòsits
Economia
Servei del ministeri de finances de l’Estat espanyol que té com a funció principal d’ésser l’únic dipositari de les consignacions obligatòries administratives i judicials que hom exigeix en determinats casos.
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
fora de camp
Física
Zona de l’espai-objecte d’un sistema òptic que no és visible per tal com els feixos de raigs que surten dels punts d’aquesta zona són obstruïts pel diafragma de camp.
La zona fora de camp s’estén a partir del camp límit