Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
alabastre
Alabastre datat entre el 500 i el 480 aC
Arts decoratives
Una de les formes de vas grec: petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca plana, feta de fang i, menys sovint, d’alabastre, que servia per a posar-hi perfums o ungüents.
agrupació d’empreses
Dret
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l’extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l’activitat empresarial dels seus membres.
acoblar
Tecnologia
Unir (dues peces) fent entrar part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que es destrueixi cap de les dues peces.
cladoniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre dels lecideals, de tal·lus format per dues parts: un tal·lus primari, foliaci, esquamós o crustaci, i un tal·lus secundari, erecte, d’estructura radiada, el podeci
, portador dels apotecis
.
consell de comú
Dret administratiu
Consell municipal, especialment el de les parròquies o comuns andorrans, format per dos cònsols (el cònsol major, que convoca i presideix tots els consells ordinaris i extraordinaris, i el cònsol menor) i vuit consellers.
Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart
malvapeix
Botànica
Jardineria
Subarbust de la família de les geraniàcies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles lobulades, cordiformes a la base i vellutades i de flors vermelles o de color rosa disposades en umbel·les.
És una planta jardinera oriünda del Cap
ull de perdiu
Ull de perdiu
stefan.lefnaer (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors vermelles o rarament groguenques, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Creix en camps de cereals, en una gran part d’Europa
oximinació
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
destrudo
Nom donat per alguns psicoanalistes —a partir dels desenvolupaments de Freud posteriors al 1920— a una segona força instintiva, paral·lela i oposada a la libido, anomenada també impuls de destrucció o de mort (tànatos).
A l’igual de la tendència sexual, la destrudo és reprimida ordinàriament pel conscient, el qual, sotmès a les normes socials, n’impedeix la lliure manifestació