Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
Puig-l’agulla

Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
convent del Pla
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Sanaüja (Segarra), situat al pla, 1 km al S de la vila.
Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre
Paray-le-Monial
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Indústria ceràmica i material refractari fabricació de teixits Es conserva l’església d’un antic monestir benedictí 1190 amb un campanar octagonal al mig del creuer i un fresc romànic a l’absis, que representa una Majestat El convent de la Visitació, on visqué santa Margarida Maria d’Alacoque, ha estat lloc de pelegrinatge des del s XIX i centre de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
Meià

Un aspecte del casal del castell de Meià o del Puig de Meià
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble i castell dins el terme de Vilanova de Meià
(Noguera), de la qual vila és l’origen.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
Vilomara
Nucli
Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara (Bages), cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
Antiga villa rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades al s XIV Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilomara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica s XII de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX
Aler
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador, a 669 m alt i prop de la carretera de Benavarri a Graus.
Era un antic municipi juntament amb l’actual llogaret de Puigverd agregat al de Benavarri abans del 1930 L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe
l’Aguda de Torà

Castell i santuari de l’Aguda, a Torà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonés), al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques
castell de Fornils

El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV