Resultats de la cerca

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca

Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista

Durant la primera meitat del segle XX fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions Li fou concedida la medalla d’or al mèrit esportiu per la Federació Espanyola de Rugbi 1949

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Començà jugant de mig amb el Poble Sec, després amb el Júpiter i a continuació amb el Terrassa 1945-47 La temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Aviat passà al centre de la defensa, i fou considerat el millor defensa central de la història del club Romangué a l’equip blanc-i-blau fins a la meitat de la temporada 1958-59 Disputà 241 partits oficials amb l’Espanyol i marcà un gol Al gener del 1959 fitxà pel Cartagena, on es retirà aquella temporada Fou set vegades internacional i disputà la Copa del Món 1950 També jugà un cop amb la selecció estatal B i cinc vegades amb la…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1962-64 procedent del València Davanter centre, ascendí a primera divisió amb el club blanc-i-blau aquella temporada, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 8 gols En total disputà 26 partits de Lliga i marcà 10 gols Fou una vegada internacional B

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1974, 1978, 79, la primera ocasió en categoria B, en vuit amb timoner 1975-79, 1981-84, en dos sense 1976 i en dos amb timoner 1984 El 1978 es proclamà campió del món i l’any següent guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis en la prova de vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Formà part de la selecció catalana que guanyà la medalla d’or 2007 i de bronze 2008 en els Campionats d’Espanya d’embarcació fondejada

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya