Resultats de la cerca

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Es formà a l’escola de Sant Carles, i féu diversos busts de valencians illustres Exiliat a Mèxic arran de la guerra civil de 1936-39, el 1963 passà a Nogales on, entre altres obres, féu la gran estàtua a Benito Juárez i la monumental allegoria de la ignorància, estàtua molt discutida d’un indi nu de vint-i-set metres d’alçada, prop de la frontera amb Mèxic

S’inicià al Club Turó i passà al RCD Espanyol 1943-50 quan aquest club creà la secció d’hoquei sobre patins Amb la samarreta de l’Espanyol guanyà set Campionats de Catalunya 1943, 1944, 1946-50 i quatre d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 També fou quinze vegades internacional absolut i un dels integrants de la primera selecció espanyola de la història que participà en el Mundial 1947

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Inicià la seva trajectòria al Vilobí, el Guíxols i la Unió Esportiva Figueres 2002-04, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà a l’agost del 2004 Durant aquesta temporada disputà 30 partits de Lliga, com a migcampista de banda La temporada següent marxà al Racing de Santander, on disputà 177 partits durant set temporades 2005-12 Després d’una greu lesió s’incorporà al Llevant 2012

Fundat el 1986, fou el primer club de l’Estat espanyol que tingué pistes de raquetbol homologades Organitzà els dos primers Campionats d’Espanya de raquetbol 1986, 1987 Destacaren José Romero i Antonio Maza Tenia set pistes d’esquaix, dues de raquetbol i sis de bowling El 1987 acollí una exhibició de l’equip de raquetbol dels EUA i fou seu del primer circuit Winston d’esquaix Desaparegué anys després

Membre del Club Escacs Olot durant tota la carrera esportiva, té el títol de Mestre de la FIDE Fou campiona de Catalunya en set ocasions 1985-89, 1991, 1995 i d’Espanya una vegada 1995 També fou subcampiona estatal 1991, 1992 Posteriorment, guanyà l’Obert Ciutat de Girona 2012 Representà Espanya en tres Olimpíades d’escacs 1992, 1996, 1998 i en el Campionat d’Europa per a equips femenins 1992

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

Pivot format al Joventut de Badalona, equip on jugà durant set temporades 1957-64 i en què aconseguí tres subcampionats de Lliga i una Copa d’Espanya 1958 Posteriorment jugà al Mataró CE 1965-68 i al Pineda UDR 1969-75 Fou internacional amb la selecció espanyola en 28 oca-sions jugà l’Eurobàsquet 1959, 1963 i els Jocs del Mediterrani de Beirut 1959, on guanyà la medalla d’argent