Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
Baltasar Porcel i Pujol
Baltasar Porcel i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…
,
Vicenç Mut i Armengol
Literatura catalana
Cronista i erudit.
Doctor en dret, sergent major de Palma i enginyer militar del regne de Mallorca Fou cronista general del regne 1641, jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei en defensa de la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del reino de Mallorca Palma 1650 reeditada i corregida el 1841, que abraça el període comprès entre el 1311 i el 1650, continuació de la de J ↑ Dameto Deixà inèdit un tercer volum de descripció detallada de les Balears Escriví també diverses obres en castellà, la major part publicades, sobre temes militars, astronomia i…
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi…
Lluís Muntan Engberg

Lluís Muntan Engberg
MUSEU COLET
Espeleologia
Espeleòleg i bioespeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf…
Celebració a Palma de la Nit de la Cultura
Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la…
Auditorium de Palma de Mallorca
Música
Auditori polivalent construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981) sense cap ajuda institucional o privada, amb la intenció de dotar Palma d’una sala que pogués acollir tota mena d’esdeveniments musicals.
Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el…
Son Bosc
Zona annexa al Parc Natural de l’Albufera de Mallorca.
Situada en un paratge de gran biodiversitat, conté la població europea més nombrosa d’orquídia de prat Orchis robusta i les concentracions més grans de les Illes Balears de diverses menes d’orquídies Orchis fragans , Ophrys apifera , Serapias parviflora També hi ha la concentració més gran d’abellerols Merops apister de tot l’arxipèlag i és una zona d’alimentació del falcó marí Falco eleonorae Formà part del parc natural de l’Albufera durant 8 mesos el 2003, però el Govern desprotegí la zona per permetre fer-hi un camp de golf La pressió dels ecologistes i el canvi de…
Ramon Franco Bahamonde

Ramon Franco i Bahamonde
Aeronàutica
Política
Aviador i polític.
Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de…
Ramon Despuig i Safortesa
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…
Francesc Guàrdia i Vial
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina