Resultats de la cerca

Membre del Pitch&Putt Can Rafel de Cervelló, fou campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008 També guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2008 i el Campionat de Catalunya per parelles amb Paco Salido 2006 Rebé la medalla del Reial Orde al Mèrit Esportiu al millor jugador del rànquing absolut de la Federació Catalana de Pitch and Putt 2008 Posteriorment jugà al P&P Badalona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 2010 També formà part de la selecció catalana

S’inicià en vela lleugera al Club de Vela Calella, i competí en les classes finn i flying dutchman Ha estat campió d’Espanya en dues ocasions i campió del món 1987 amb Luis Doreste El mateix any guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa Retirat per una lesió, fou director esportiu de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha dirigit el Centre Municipal de Vela i la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, organitzadora de la Barcelona World Race

Jugador del Club Tennis de la Salut i especialitzat en dobles, fou campió de Catalunya d’individual 1998 i de dobles 1996, amb A Martín 1997, amb S Navarro L’any 1997 fou campió d’Espanya de dobles amb D Salvador Guanyà vuit tornejos de dobles de la categoria ATP challenger, la majoria amb Juan Ignacio Carrasco En el rànquing de l’ATP arribà a assolir la posició 59a en dobles 2000 És entrenador de tennis i cofundador de l’acadèmia 4Slam Tennis Academy

Debutà el 1943 i competí en el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 1500 m 1951, els 5000 m 1950, 1952, 1953 i els 10000 m 1947 En el cros fou tres vegades subcampió català 1946, 1948, 1949 i unes altres tres campió per equips Amb la selecció catalana guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya de cros 1948, 1949, 1950, 1953, 1954 Participà amb la selecció estatal en el Cros de les Nacions 1949, 1950

Competí pel Club Natació Banyoles i pel Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanyaen dos amb timoner 1977, 1978, en quatre amb timoner 1979 i en vuit amb timoner 1977, 1979 També fou campió del món juvenil 1976, guanyà una medalla de bronze en doble scull en el Campionat del Món absolut 1976 amb José Manuel Bermúdez i una medalla d’or als Jocs Mediterranis 1979 en vuit amb timoner Disputà la prova de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de Moscou 1980

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió d’Espanya júnior de crol en proves de fons i encapçalà els rànquings estatals de quinze i setze anys en els 400 i 1500 m lliure Posteriorment, es dedicà preferentment a les proves combinades d’estils, i fou campió de Catalunya absolut de 200 m papallona 1983 i de 400 m estils individual 1981, 1984 Fou subcampió d’Espanya de 400 m estils individual 1986, 1987 Participà en els Campionats del Món 1986 i en els Jocs Mediterranis 1987

Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Es formà al Club Billar Barcelona als anys quaranta del segle XX Fou en diverses ocasions campió del món i disset cops campió d’Espanya en diferents modalitats A més, aconseguí una marca aleshores única en la història mundial fer cinc-centes caramboles d’una sola tacada en un Campionat del Món de carambola lliure 1951 Fou president de la Federació Espanyola de Billar 1979-83 i director de la Biennal de l’Esport També presidí, a la dècada de 1980, la Federació Catalana d’Hoquei

Fou un dels integrants més destacats de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona a les dècades de 1920 i 1930 Fou campió d’Espanya en outrigger de quatre amb timoner 1924, 1925 i vuit amb timoner 1929, 1930, i campió de Catalunya en outrigger de quatre amb timoner 1923, 1924, 1926, vuit amb timoner 1929, 1930 i en iols de quatre amb timoner 1925, 1926 Posteriorment ocupà una vocalia de la junta directiva del mateix club 1931-35 i fou delegat de rem el 1951