Resultats de la cerca

Similar al rugbi i al futbol americà, es juga en un camp ovalat d’entre 135-185 m de llargada i 110-155 d’amplada L’objectiu és fer passar la pilota entre els pals de la zona d’anotació del rival, en la qual hi ha quatre pals verticals els dos del mig pals de gol i els dos laterals behind posts Un gol suma sis punts i s’aconsegueix fent passar la pilota entre els pals de gol a qualsevol alçada havent-la xutat amb el peu També es pot anotar un behind , que val un punt, i que s’aconsegueix fent passar la pilota entre el pal de gol i el pal de behind El jugador que duu la pilota l’ha de fer…

Varia pel color i per la forma En els esports d’equip, tots els membres d’aquest porten el mateix color Generalment, hi va collocat el dorsal, a la part posterior, i també el nom del club i àdhuc el del jugador En el ciclisme, hom adjudica mallots amb colors únics als líders de la competició o de determinades classificacions La samarreta amb els colors de l’arc de Sant Martí és l’emblema del campió del món d’una especialitat

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Fundat el 1977, el seu precedent fou la secció Tennis-Frontó del Camp d’Esports Municipal, creada el 1966 Disposa d’escola de tennis i equips de competició en diverses categories Des de l’any 2000 organitza el torneig Trofeu Ciutat de Mollerussa, un campionat ITF del circuit femení de la WTA Les seves installacions actuals foren inaugurades el 1985 i disposen de cinc pistes de tennis, un frontó, una pista d’esquaix, dues piscines, gimnàs, camp de futbol i de futbol 7

Cinturó negre segon dan, competí representant el Club Esportiu Fran Martín Destacà en l’especialitat de tècnica, en la qual assolí diversos títols catalans i estatals en diferents categories d’edat En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya individual 1996, 1997 i per equips 1998, i subcampió d’Espanya individual 1996 Assolí la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya sènior 1998, 1999, 2002 Abandonà l’alta competició, però continuà associat a la Federació Catalana de Taekwondo com a àrbitre