Resultats de la cerca

Comprèn l’alt engiadinès puter , amb el centre cultural de Samaden, el baix engiadinès vallader , amb els nuclis aglutinadors de Zernetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster Val Munstair Posseeix tradició literària

Amb intenció educativa publicà dues antologies líriques, els anys 1881 i 1902, i el 1887 fundà i dirigí a Dresden la revista cultural Der Kunstwart Escriví poesia i algun poema dramàtic, com Faust 1919 i Baal 1920

Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt

Fins a la darreria dels anys seixanta s’ocupà de la restauració i promoció del patrimoni artístic i cultural dels Ports de Morella, a més d’organitzar conferències i cursos d’estiu a la capital dels Ports

Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia

Entitat cultural per a la defensa dels interessos dels professors d’ambdues especialitats i per a la difusió i la promoció d’aquestes disciplines El seu objectiu és la fundació d’una federació catalana d’aquestes especialitats

Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…

Articula la seva activitat al voltant dels àmbits de l’arqueologia, la natura i la història

Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques

Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864 Fins el 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidatana, i també un templet de música Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel