Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta
Ignasi Efrem II Rahmani
Història
Eclesiàstic i erudit sirià.
Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església
Joan Planella i Rodríguez
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona
Hug de Mataplana
Història
Senyor de Mataplana.
Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI
Charles de Martigny
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1475-94) durant l’ocupació francesa del Rosselló.
Fou nomenat pel rei Lluís XI, i fou tramès tres vegades del 1478 al 1480 com a ambaixador a Anglaterra Nomenà i beneí abats per a Arle 1486 i Sant Quirc de Colera 1489, i intentà de sostreure a l’abat de la Grassa el domini sobre vuit esglésies de la seva diòcesi El 1494, l’any següent del retorn del Rosselló a la corona catalanoaragonesa, fou enviat com a bisbe a Castres, on succeí a Cèsar Borja fou ambaixador de Carles VIII de França prop de la cort de Nàpols
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina