Resultats de la cerca
Es mostren 17200 resultats
Xacarella
Xacarella L’església de la Mare de Déu de Betlem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu ha…
monestir de Cadins
Antiga església del monestir de Sant Feliu de Cadins a Cabanes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
la Cogullada
Vista de l'església de Sant Bartomeu de la Cogullada
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barri
Barri de Carcaixent (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’origen islàmic l’església Sant Bartomeu era, al segle XIV, annexa de la de Ternils A causa de les inundacions del Xúquer, els seus habitants passaren a residir a Carcaixent, vila a la qual fou agregat l’antic poble el 1589, desmembrant-lo d’Alzira
Sant Jaume de Treià
Vista parcial de les ruines de l’església de Sant Jaume de Treià
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), en part disseminat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins el 1840.
És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent dela comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E…
Claret de Figuerola
Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
el Palau d’Anglesola
Església del Palau d’Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al N del de Mollerussa.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble del Palau d’…
Lliors
Vista del veïnat de Lliors, amb l’església de Santa Maria, a Arbúcies (Selva)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Arbúcies (Selva), situat a l’W de la vila.
L’església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d’Arbúcies Formà part de la batllia de n'Orri
Usall
Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
Calamanda
Santa Calamanda, imatge de l’església de Sant Jaume
Museo del Prado
Cristianisme
Màrtir cristiana, nada, segons la tradició, a Calaf (Anoia), d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Una altra tradició la fa companya d’Úrsula de Colònia segle V, i les seves restes foren portades a Calaf La seva festa se celebra el 5 de febrer