Resultats de la cerca

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Situat al barri de Nostra Llar, fou fundat l’any 1955, impulsat per Josep Garcia-Planas Cladellas, propietari d’Artextil, SA, per a fomentar la pràctica esportiva entre els seus treballadors Ja desaparegut, s’especialitzà en handbol, però també tingué equips i seccions d’altres esports, com hoquei sobre patins, tennis de taula, futbol o tennis Disposava d’un pavelló poliesportiu de propietat i piscina El primer equip d’handbol aconseguí el subcampionat de Catalunya 1961, i des del 1961 fins al 1968 competí a la divisió d’honor amb el nom d’Artilene-Orsa

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001

Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou cinc vegades campiona de Catalunya 1996-1999, 2000, sis vegades campiona d’Espanya de divisió d’honor 1995-99, 2003 i guanyà cinc Copes de la Reina 1997-2000, 2003 En competicions europees fou medalla de bronze en la Recopa 2001 En el període 1995-2004 jugà 89 partits amb la selecció estatal, i participà en tres Campionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1998 i d’or 2001

S’inicià a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona i el 1985 aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de primera categoria més endavant competí en categoria d’honor El mateix any participà en la primera edició de la Copa Internacional Barcelona 1985 Amb la selecció estatal, guanyà la medalla de bronze en la prova de conjunts al Campionat d’Europa 1986 i al Campionat del Món 1987 També participà en el Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana Posteriorment formà part, entre altres companyies, del Cirque du Soleil

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Davanter format al Club Patí Vic, debutà a la divisió d’honor la temporada 1984-85 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 1985-86, a l’Igualada Hoquei Club 1986-90, al Futbol Club Barcelona 1990-92 i al CP Vic 1992-99, club on es retirà Guanyà un Lliga espanyola amb el Liceo 1986, una altra amb l’Igualada 1989 i una Copa del Rei amb el Vic 1999 Amb la selecció espanyola, fou campió d’Europa júnior 1984 i campió del món absolut 1989 també participà en l’europeu 1990

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Membre del Club de Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de caramboles a una banda 1934 i del quadre 47/2 i 71/2 1935 El 1936 baté el rècord d’Espanya a la millor tacada Entre els anys trenta i quaranta també guanyà diversos Campionats de Catalunya, especialment del quadre 47/2 Participà en europeus 1935 i Mundials 1936, 1937, 1939 El 1935 fou nomenat soci d’honor del Billar Club Sabadell i també jugà amb el Billar Club Olímpia i amb el Círculo Artístico Durant els anys setanta fou director tècnic del Campionat d’Espanya de 47/2 i 71/2

Practicà el waterpolo Vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona, en representació del qual assumí la presidència de la Federació Catalana de Natació Amateur 1923-27, càrrec que ocupà de nou entre el 1933 i el 1939 També ocupà la vicepresidència del CN Barcelona 1924-25 i la presidència del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació 1925-26 Fou president de la Federació Espanyola de Natació 1937-39 El collegi d’àrbitres de waterpolo el nomenà membre d’honor Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit futbolístic  Josep Rosich Rubiera