Resultats de la cerca

Fundat l’any 1985, disposa de categoria sènior i de diversos equips de categories inferiors, tant masculins com femenins L’equip femení jugà a la divisió d’honor espanyola la temporada 1993-94, però normalment competeix en la segona categoria, com l’equip sènior masculí Els seus jugadors més destacats són Alba Prades, Júlia Bosch, Anna Roselló i Yordi-Jason Ramos

En rugbi fou jugador del Barcelona Unió Club, amb el qual aconseguí el Campionat de Catalunya 1952, i fou internacional en una ocasió Com a pilot automobilístic disputà diverses curses juntament amb Montserrat Barangó, la seva esposa En motociclisme quedà segon a les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1955 amb Raimundo Julià Exercí tasques organitzatives a la Penya Motorista de Barcelona

La seva tasca, no obstant la seva irregularitat, ha donat obres tan remarcables com Himalspelet ‘El camí del cel’, 1942, Hets ‘Turments’, 1944 i sobretot Fröken Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1950-51, premiada al Festival de Canes del 1951 Altres films seus són Bara en mor ‘Només una mare’ 1949, Domaren ‘El jutge’, 1961, On ‘L’illa’, 1964 i Fadern ‘El pare’, 1969

Revelat amb Échec et mat 1846, escriví drames moralistes Rédemption , 1849 Dalila , 1845 Le Sphinx , 1874, però es destacà sobretot per les seves novelles, plenes d’un moralisme idealista i artificial Onesta , 1848 Bellah , 1855 La petite comtesse , 1856 Le roman d’un jeune homme pauvre 1858 Monsieur de Camors , 1867 Julia de Trécõur , 1872 Histoire d’une parisienne , 1881 La morte , 1886

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…

Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a les esglésies de…

Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana…

L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona segle XIV-XV i al ducat de Cardona segle XVIII, i una casa senyorial Al segle XIX formà amb Ceuró el municipi de Ceuró i Pampe

Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor