Resultats de la cerca

No és un barri en el sentit sociològic, puix que gairebé no té població domiciliada Generalment situat al cor de la ciutat, o prop del vell centre històric, reuneix els centres terciaris o d’intercanvi bancs i assegurances, oficines centrals d’empreses industrials o de serveis i el de decisió comercial, econòmica i fins i tot política govern local i delegacions del govern estatal Es caracteritza per un alt índex de volum edificat i de collaboracions terciàries

El mot, introduït pel Romanticisme, fou aplicat també a una visió parcial o exagerada Amb el costumisme, especialment amb els corrents regionalistes de la literatura postromàntica, l’intent de descriure els detalls pintorescs d’una regió o d’un ambient exòtic derivà cap a l’anomenat color local , amb l’aparició de l’escriptor colorista, caracteritzat per la descripció externa i superficial dels trets diferencials d’un ambient, com a simple element decoratiu de l’acció

Els CRP foren creats el 1983, i el 1994 se'n redefiní normativament l’estructura i les funcions L’àmbit d’actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreixen tot l’àmbit territorial del departament d’ensenyament Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d’un conveni entre el departament d’ensenyament i l’ajuntament de Barcelona i n'hi ha un a cada districte municipal L’any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya

De primer fou una caixa funcional on eren guardats els rotlles de la Torà En créixer la veneració pels rotlles com a llei escrita, es convertí en un armari de paret orientat cap a Jerusalem, sumptuosament decorat, i el punt de convergència del local Els temes de decoració de l’armari i el seu entorn són simples, però el material hi és ric Dos elements no hi solen faltar la cortina i la llàntia perenne al davant

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus

Membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, s’ocupà de la història de l’orde franciscà al qual pertanyia amb obres com La Universidad de Lérida y los franciscanos 1936 i Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1959 També feu diverses recerques sobre la història local de les terres de Ponent amb llibres com Antiguos impresores y libreros de Lérida 1944 i Historia de la villa de Ager 1961 Deixà manuscrita una important Història de Balaguer

Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua