Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
galeopitec
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels dermòpters de la família dels cinocefàlids, que comprèn dues espècies (C. volans i C. variegatus), que atenyen uns 40 cm i es caracteritzen per la presència de patagi
.
Habiten al SE d’Àsia i a Indonèsia
galeodes
Aracnologia
Gènere d’aràcnids de l’ordre dels solífugs de la família dels galeòdids, amb unes dotze espècies d’uns 40-50 mm que es caracteritzen pel fet de tenir els quelícers enormes i els pedipalps molt llargs.
Les espècies G aranoides i G graecus en són dos típics representants que habiten a l’Àsia Menor i als països de la Mediterrània oriental
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
gade
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids, amb el cos allargat (de 0,5 a 1,5 m de llargària) i de colors verdosos o foscs.
Nombroses espècies d’aquest gènere són molt apreciades per la carn, com ara el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc Habiten a l’Atlàntic, al Pacífic i a la Mediterrània occidental Algunes espècies habiten a les costes dels Països Catalans
futarra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 cm de llargada, de color terrós fosc o gris cendrós, amb les parts superiors i laterals amb taques o bandes negres.
Habita fins a un metre de profunditat entre les roques del litoral cobertes d’algues És comuna a les costes dels Països Catalans i en tota la Mediterrània
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
fustic
Botànica
Química
Arbre de l’Amèrica tropical de 15 a 30 m d’alçària i amb fulles grosses i enteres, la fusta del qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria