Resultats de la cerca

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’Eduard VI 1547-53…

Aquest terme fou especialment aplicat en les arts i les indústries tèxtils, i formava part de les atribucions dels gremis, a manera d’un control de qualitat La visuració de peces tèxtils tenia per objecte separar les que no reunien les condicions adequades mida, qualitat, tint, etc i cremar-les o destruir-les

Collaborà assíduament a El Mercantil Valenciano  i a la premsa de Madrid Fou membre de Lo Rat Penat Escriví alguns poemes en català 1877-88 i nombroses peces teatrals, entre les quals destaquen Un francès en Almàssera 1877, Fer les cartes 1881, Bou-Amema 1881, L’hermanico 1881 i Mister Puff 1884

Es destacà com a pianista i estudià amb Liszt Actuà com a concertista i director d’orquestra per tot Europa Com a compositor fou, amb Martucci, un dels artífexs del renaixement instrumental italià Deixà dues simfonies 1881 i 1883, un concert per a piano 1878, música de cambra i peces de piano

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

És autor, en llengua francesa, de nombroses peces de teatre — Wodjè, le karamoko , 1940, Kwao Adjuba 1955, La sorcière 1957, etc— d’una gran importància per al desenvolupament del teatre indígena Escriví, també, nombrosos assaigs socioculturals sobre l’Àfrica moderna La mare aux crocodiles Contes et légendes populaires de Côte-d’Ivoire , 1973

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors

Autora de les peces dramàtiques avantguardistes Comunicação 1959, O Homúnculo 1964 i A Pécora 1983 i nombrosos reculls de poemes Cântico do país emerso 1960, O Vinho e a Lira 1966, Epístola aos iamitas 1976 O dilúvio e a pomba 1979, O armisticio 1985 i Sonetos Romanticos 1990 Fou diputada pel partit socialista

El seu estudi fotogràfic Elvira de Munic 1896-98, destruït ha estat considerat com una de les peces principals del Modernisme a Alemanya Unes altres obres seves foren el Sanatorium Föhr 1901 i el Bundestheater 1901 de Berlín Com a moblista seguí Obrist amb menys subtilitat Fou director de l’acadèmia de Breslau