Resultats de la cerca

Fou deixeble de GVasari i collaborador seu en la decoració del Palazzo Vecchio, a Florència L’any 1567 s’establí a Roma, on, al servei del cardenal Ferdinando de Mèdici, executà la decoració dels palaus Firenze 1575 i Ruspoli La seva obra més important és Amor i Psique 1589 Galleria Borghese, Roma, que mostra el trànsit del darrer manierisme cap al realisme naixent d’un sector de la pintura barroca

Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…

Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe però repudià el cisma Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma 1559 Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma

Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià

Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i…

Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria

Estudià a Budapest, al Bauhaus de Dessau i a París, on fou deixeble d’AMaillol Treballà a Alemanya, i després del 1933 fou detingut a causa del seu capteniment d’esquerres Des del 1937 residí a Roma Tant les seves obres figuratives com les abstractes es caracteritzen per una monumentalitat rústica Destacà també amb la decoració escultòrica d’edificis públics els relleus de la façana de l’estació Tèrmini, el Palau d’Esports i el Club Automobilístic, tots tres a Roma

Conegut amb el sobrenom de Baciccia Format en l’estudi de l’obra de Rubens i Van Dyck, esdevingué un retratista conegut i anà a Roma 1657, on, protegit de primer per Bernini, fou un dels més brillants i més complexos pintors decoradors barrocs La seva obra mestra, on incorporà grans conjunts d’estuc per donar un illusionisme més profund, és la volta del Gesù, a Roma 1668-83, on hom aprecia la influència de Correggio Fou pintor dels papes

Deixeble de Manuel Tremulles 1756, fou protegit pel comte de Floridablanca Anà a Roma, on acomplí missions diplomàtiques i seguí els estudis de pintura Fou membre de l’Academia de San Fernando 1776 i de l’Accademia di San Luca, de Roma 1768 Pintà un Autoretrat Accademia di San Luca i una glorificació de Sant Miquel dels Sants, utilitzada per a la canonització i traslladada després a la seu de Vic, on fou destruïda el 1936 Fou conegut amb el pseudònim de Romaní