Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
panga
Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat de la seva…
tomaquera d’arbre
Tomaquera d'arbre
Parisete (cc-by-sa-3.0)
Horticultura
Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles cordiformes, flors blanques o rosades, oloroses, i fruit en baia ovoide.
El fruit de la tomaquera d'arbre és el tomàquet d’arbre
Chogha Zanbil
Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
Jærens Rev
Jærens Rev
Roar Johansen (CC BY-SA 3.0)
Illa
Banc de sorra allargat i parcialment rocós a la costa sud-oest de Noruega al sud-oest de Stavanger.
Torre Ferrana
Torre Ferrana
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Mas fortificat del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), a l'E del poble de Sobrestany.
Restaurada, s’ha convertit en casa de colònies
Pomposa
Pomposa
Dr Bob Hall (CC BY-SA 2.0)
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al llogaret homònim, a la província de Ferrara, Itàlia.
Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
granota peluda
Granota peluda
Emoke Dénes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que rep aquest nom perquè presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars i que hom creu que tenen un paper respiratori.
granota marsupial
Granota marsupial
Mono Andes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels braquicefàlids, que ateny uns 3 cm de longitud i és saltador i grimpador (salts de 50-60 cm).
Habita a Xile
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya