Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
mosca d’ase
Mosca d’ase
Captainpixel (CC BY-SA 4.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargada i de color groguenc, d’ales vermelloses i de potes molt llargues.
Xucla la sang de cavalls, d’ases i de ramats bovins És comuna als Països Catalans
moc de gall
Moc de gall
Wildfeuer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles simples alternes i de flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants.
De procedència asiàtica, és plantada en parterres, platabandes i tests
serp gat
Serp gat
Jeffrey Sciberras (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’1 m de llargada, de color fosc a la regió dorsal i blanquinós o groc a la ventral, amb dues sèries de taques als costats.
Crepuscular o nocturna, es nodreix de saures i de rosegadors i habita en llocs àrids i pedregosos o entre garrigues Habita als Balcans, a l’Àsia Menor i a les illes de la Mediterrània oriental
Torre Ferrana
Torre Ferrana
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Mas fortificat del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), a l'E del poble de Sobrestany.
Restaurada, s’ha convertit en casa de colònies
corn
Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
camamilla pudent
Camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
camamilla americana
Camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides