Resultats de la cerca

En edat júnior fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1989 i fou subcampió de la Copa de la CERS 1990 La temporada 1993-94 jugà en el Cerdanyola i la següent retornà al FC Barcelona, amb el qual el 1995 guanyà la Lliga Catalana i la Copa de les Nacions de Montreux Després jugà al Club Hoquei Mataró, una altra vegada en el Cerdanyola i el Club Patí Vilaseca, en el qual es retirà l’any 2000

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Defensa central, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i, després de passar per l’Espanyol B, fou cedit al Màlaga B 2005-06 La temporada següent fitxà pel primer equip espanyolista, en el qual jugà tres temporades 2006-09, disputà 71 partits de Lliga i marcà 1 gol Fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou traspassat al Racing de Santander, amb el qual jugà també tres temporades 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Kaiserslautern alemany Ha estat nou vegades internacional amb la selecció espanyola sub-21

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974