Resultats de la cerca
Es mostren 10372 resultats
marquesat de Santa Coloma
Història
Títol concedit el 1683 al noble Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d’Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar.
Passà als Oriol
Nowa Huta
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Polònia, incorporada el 1951 a Cracòvia.
Sorgida entorn dels nuclis medievals de Mogiła i Pleszów, tingué un fort creixement des del 1949 arran de la installació del gran complex siderometallúrgic Lenin, un dels centres industrials més importants de l’estat El 1988 tenia uns 220 000 h
Sant Pere el Pla
Església
Església de la parròquia del municipi de Sora (Osona), situada a l’E del terme.
Existia ja el 1148 Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos Tenia encara culte el 1855 ara és refosa amb el mas del seu nom
Vilaclara
Masia
Masia (mas de Vilaclara) del municipi de Palau del Vidre (Rosselló), al SE del poble, vora la séquia de Vilallonga.
Al S s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara 90 ha El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787 Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà
Útica
Ciutat antiga
Antiga ciutat púnica de l’Àfrica, tocant a la Mediterrània, al NW de Cartago.
Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre
Turballos
Poble
Poble del municipi de Muro del Comtat (Comtat), al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell.
Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609 El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l’església de Sant Francesc de Turballos El 1535 havia estat agregada a Gaianes
Cala d’Or
Cala d’Or
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i centre turístic de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Santanyí, i a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica El 1970 tenia 22 establiments hotelers unes 1 250 places
Benirrama
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a 311 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 13 focs, fou repoblat després de la seva expulsió L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós
Crişana
Geografia històrica
Regió de l’oest de Romania, entre Hongria i Transsilvània.
Antiga província històrica que depengué successivament d’Hongria, de Transsilvània, de Turquia i novament de Transsilvània, juntament amb la qual fou unida a Romania el 1918 Entre el 1964 i el 1968 constituí una regió administrativa que tenia per capital Oradea