Resultats de la cerca

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van…

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu , intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

Formada a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, completà els seus estudis de composició amb Melcior Rodríguez d’Alcàntara i els de violí amb Matthieu Crickboom Realitzà diferents concerts per l’Estat espanyol, França i Suïssa El 1929 fundà l’Acadèmia de Música Ònia Farga i l’associació Música Pro Amore Artis La seva obra inclou música per a violí i piano, per a veu i piano i per a conjunt instrumental Cal destacar-ne les Glosses sobre cançons populars catalanes 1914, per a piano, i l’obra escènica La bella Lucinda , amb text de F Pujulà i Vallès

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -

Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament…

Segons B Saldoni, al principi del 1879 debutà al Teatre Principal de Barcelona amb l’òpera La Traviata , de G Verdi La temporada següent formà part de la companyia del Teatro Real de Madrid Fou gran amic de Julián Gayarre i sembla que actuaren junts en diversos teatres europeus, des d’Itàlia fins a Anglaterra, passant per Barcelona i Viena Destacà sobretot en el repertori belcantista, més adequat a la seva veu, que no era gaire potent Intervingué en òperes com La sonnambula , La favorita i I Puritani A partir de la dècada del 1890 es dedicà a l’ensenyament

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament